La Jornada Sant Jordi reivindica l’escolta profunda de l’altre

Cent-cinquanta persones de diversos moviments d'Església s'han aplegat aquest diumenge a Barcelona amb motiu de la Jornada Sant Jordi per reflexionar sobre l'escolta. Una actitud que requereix temps, confiança i humilitat, que ajuda a descobrir la pròpia vocació i que permet obrir-se al patiment de l'altre; però que exposa la persona que la practica i que és un repte encara pendent en l'àmbit social, polític i eclesial.

Amb el títol ‘L’escolta, la cura, la comunitat i la revelació’ la jornada ha comptat amb dues aportacions destacades: del religiós camil José Carlos Bermejo, que és director del Centro de Humanización de la Salud y del Centro Asistencial San Camilo de Tres Cantos, i de la benedictina Maria del Mar Albajar, abadessa del monestir de Sant Benet de Montserrat i mestra de focusing.

Bermejo ha apuntat la creació de 34 centres d'escolta per part dels camils, especialitzats en acompanyar el patiment en el dol i que compten amb la figura de voluntariat per a exercir aquest servei. “Escoltar és un procés que requereix decisió, obertura, voluntat, atenció per obrir-se a l'altre i a la diferència, a la veu de la consciència”, ha descrit el religiós.

"Bermejo: Escoltar és un procés que requereix decisió, obertura, voluntat, atenció per obrir-se a l'altre i a la diferència, a la veu de la consciència"

En aquest sentit ha dit que “quan una persona narra el seu patiment trepitgem terra sagrada” i que “acollir-lo i escoltar-lo és un art difícil” que pot generar rebuig. Ha reivindicat la necessitat de disposar d’un temps per a aquesta “hospitalitat lingüística” perquè sigui autèntica i no caure en “simular que comprenem el patiment de l’altre”.

Bermejo ha atribuït funcions terapèutiques a l’escolta, a més de servir per “confrontar i fer-nos corresponsables en les relacions d’ajuda”. I ha recomanat “aprendre a escoltar”, des del mestratge d’altres i amb metodologies de supervisió per a aconseguir “escoltar el que no s'arriba a dir”. I també ha alertat del risc de “la inevitable fatiga per compassió”: “escoltar té un preu” i fa que la persona s'emmiralli amb la seva pròpia humanitat.

L’abadessa del Monestir de Sant Benet de Montserrat s'ha centrat en el “shalom”. Aquesta promesa de “pau” de la Bíblia passa per “la capacitat que té sobretot Déu d’escoltar l’afligit, de veure la vídua, de sentir el clam de l'orfe, de sentir el patiment”. Per a Maria del Mar Albajar, “el procés d’escolta és un camí de vida i d’una vida que està bategant esperant que li fem cas”.

"Maria del Mar Albajar: el procés d’escolta és un camí de vida i d’una vida que està bategant esperant que li fem cas"

Albajar ha reivindicat la necessitat de parar atenció i de “fer-se càrrec d'una situació o persona sense jutjar ni interpretar”. La benedictina ha posat l'accent en la descoberta de la vocació per mitjà de l’escolta, perquè permet “descobrir qui som, la nostra identitat, i qui podem ser com a col·lectiu, com a planeta, en aquest moment concret de la història”.

En contraposició ha afirmat que “no escoltar ens deshumanitza, ens impedeix ser qui som”, i que “escoltar una acció que demana voluntat”. Com a exemple ha dit que “el gran oient és Jesús” que practica “una escolta absoluta”. Albajar ha defensat l'atenció a l’ara i aquí i ha convidat “anar més enllà del relat i veure la realitat, escoltar sense filtres, el cor ferit i la necessitat de l’altre”.

En la presentació dels ponents, el filòsof Josep Maria Esquirol ha defensat que “diàleg va més enllà de l’intercanvi d’opinió” i que “en el fons el diàleg és un esforç en la paraula”. Per això ha considerat adient l’aportació d’Albajar i de Bermejo, “dues persones admirables que parlen des de l'experiència. Segons Esquirol, “representen la tradició de l’escolta cristiana” en què “la paraula ve de l’altre i respon amb tota la implicació”.

El director general d'Afers Religiosos Carles Armengol ha descrit l’escolta com una actitud complexa. Però ha recordat que és essencial per al diàleg i l’amistat social, tal com diu el papa Francesc a l'encíclica Fratelli Tutti. Alhora, Armengol ha criticat “la immediatesa i la pressa” que fan perdre “temps a l'escolta profunda de l’altre”. I ha conclòs que “l’escola és fonamental per a la vida política i també per a la vida de l’Església”.

El president del Grup Sant Jordi, Pere Fàbregues, ha subratllat també que “el diàleg i la negociació és l'única via per resoldre un problema polític que s'arrossega des de fa segles”. Ho ha dit en línia amb al manifest públic conjunt de les entitats convocants de la jornada, amb què van reprovar el portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola que es pronunciés contra la llei d'amnistia. “Els cristians hem d’abonar i fer possible la reconciliació en el si de la nostra societat”, ha dit Fàbregues.

Per la seva banda, el cardenal Lluís Martínez Sistach ha parlat de l’aportació que fa la jornada a la dinàmica eclesial: “Aquest diàleg té un valor constant, que enriqueix, cura i anima a continuar avançant pels camins de l’amor i de la pau”. I, sobre la participació dels laics, ha dit que “si el Papa pot garantir la sinodalitat, està garantida la reforma de l’Església”.

En el marc de la jornada s'ha homenatjat el capellà valencià Julio Ciges Marín (1947-2022), promotor del Grup Cristià del Dissabte del País Valencià i del Fòrum Cristianisme i món d'avui. Compromès en l'àmbit social, polític i eclesial, “les parròquies on Juli ha estat de rector s'han convertit en hospital de campanya”, ha recordat Vicent Francesc Estarlich, que n’ha fet la semblança.

La Jornada Sant Jordi és en si mateix un espai d’escolta i té com a finalitat teixir ponts i complicitats entre diverses comunitats cristianes. Aquesta edició ha estat convocada pel Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, els Equips de Pastoral de la Política i la Comunicació, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, el Consell de Laics dels Caputxins de Catalunya, Justícia i Pau i Cristianisme al Segle XXI.